Welcome! (You are not logged in)
 

Amador Garcia-Prades's Posts
Amador has posted 7 reports and 40 photos.

Existing reports and photos: (Mouseover any camera icon for sample images. Click on any camera icon for all images)
 

Botswana Visit: -


Chilean Antarctic Territory (to S. Pole) Visit: 1991-1
2007-06-08 - We have travelled around the five continents, Europe, Asia, America and Oceania, but we had not yet set foot in the sixth continent, Antarctica. Therefore we decided to go there in the year 1991.
We started in Punta Arenas, Chile, boarding the ship Ocean Princess. After a few days navigation we reached the Antarctic continent. We saw seals, whales, penguins, icebergs… and found a fascinating world. In Deception island we had a bath. We also called in several scientific bases.
That journey was a great experience.



Cuba Visit: -


Ethiopia Visit: 1995-8
2007-06-07 - Ethiopia is one of the most interesting countries in Africa.
Most of the population is Christian and you observe many churches everywhere.
We visited the churches of Lalibela (UNESCO Patrimony of Humankind), the castles of Gondar, the waterfalls of Tisissat, etc.
But there is a part of Ethiopia with Muslim majority: Harar.
We arrived there by train from Addis Ababa. First we stopped in Dire Dawa and then continued by bus.
The town has 5 gates and inside the market is incredibly exotic.
Every night there is a show where a man calls the hyenas in the dessert. They come. The man know the name of all of them and we they listen to their names, they approach and eat the man that the man give them.
If you go to Harar buy some souvenirs in the local market. My wife Roser loves very much the souvenirs and I bought her vases and earthenware that today are in our main saloon, at home, for decoration, and when our friends come to visit us, they all are admired for these wonderful vases.

Addis Ababa is the capital. I saw a fight among children and how the tallest ones were beating the smallest one. I went to defend him and the result was: I was robbed my wallet!



Finland (mainland) Visit: -

Galapagos Islands Visit: -

Iran Visit: -

Israel (other) Visit: -

Jordan Visit: -


Kerala Visit: 2004-8
2007-06-08 - Although we had been in India in the past, we had never visited the South, especially Kerala, where this picture was taken. We made a lovely excursion by boat in the Black Waters.
India is more than a country, it is a continent, it is a Universe. Everywhere you go you meet different races and religions. India is the country with more cultural richness in the world.
Since in India everything is cheap, I recommend you to go to good restaurants and never eat in the streets, what is dangerous, especially if you are not so young. Food is delicious but a little bit spiced. Many Indians are vegetarians because of their religion. In India you have Hindus, Buddhists, Muslims, Christians, Sikhs, Jainists, etc. India is probably the most religious country in the world.



Kyrgyzstan Visit: -

Madeira Visit: -


Mali Visit: 1995-8
2007-06-06 - In all those African countries that in the past belonged to France, when you drive, the Police make you pay a passage fee in the controls. When you pay they stamp your passport. If you do not pay they cause you many problems, until finally you must pay something, let us say, for a soft drink.
In Djenne we could admire the bigger mosque in the country. It is the greatest because, in the XIII century, the chief of that territory embraced Islam and his palace was converted a mosque.
People in Mali speak Bambara, although most also understand French.
A child offered himself to be our guide, saying:
“If you come with me nobody will bother you. If you come with me you will be left in peace”.

He convinced us, so we hired him as our “guide”.



Mongolia Visit: -

Myanmar Visit: -


Nepal (other) Visit: 2000-7
2007-06-08 - Nepal is a very religious country. They are some Buddhist temples but the main religion is Hinduism.
Nepal is like an oasis after having spent long time in India. In Kathmandu, the restaurants are “buenos, bonitos y baratos”, as we say in Spain, what in English can be translated as Good, Beautiful and Cheap. You eat very well and there are many nice souvenirs to buy (at home I have many souvenirs that I bought in this country, such as Buddhists statues).
If you like nature (I adore mountains, being myself an alpinist), then you should go to the Himalaya. I took an airplane to see the Everest, the highest mountain in the world. That plane excursion was breathtaking. My God, what a beautiful view!
In Nepal, apart from the Everest, there are several more mountains surpassing the 8000 metres. In fact, in Nepal you can find 9 out of the 14 highest summits surpassing the 8000 metres.
The 12 highest peaks of the world, all in the Himalaya, shared between Nepal, India, China and Pakistan, are (the metres might differ according to the atlas that you consult):

1- EVEREST, with 8848 metres.
2- K2, also called GODWIN-AUSTEN, or CHOGORI, with 8611 metres
3- KANGCHENJUNGA, 8598 metres
4- LHOTSE, with 8516 metres,
5- MAKALU, with 8463 metres
6- CHO OYU, with 8201 metres
7- DHAULAGIRI, with 8167 metres
8- MANASLU, with 8163 metres
9- NANGA PARBAT, with 8126 metres
10- ANNAPURNA, with 8091 metres
11- GASHERBRUM, with 8068 metres
12- XIXABANGMA FENG, with 8012 metres



Niger Visit: -

North Island Visit: -

North Vietnam Visit: -

Northern Ireland Visit: -

Northern Territory Visit: -

Scotland Visit: -


Siberia (other Russia in Asia) Visit: 1999-9
2008-03-21 - EL TREN TRANSSIBERIÀ

A l’any noranta-nou anem per cinquena vegada a Rússia, doncs ja hi havíem estat quan era la URSS, visitant les seves ciutats i algunes repúbliques, com l’Uzbekistàn, el Kazakstàn, el Kirguistàn, etc. També havíem fet la travessia del Volga el riu mes llarg d’Europa des de Moscou a Sant Petersburg. A aquesta ciutat també hi havíem arribat pel Bàltic. Ara però, preteníem anar a Rússia pel nostre compte sense la intervenció d’agència com ens havien obligat a fer les altres vegades .Teníem el projecte de fer la travessia de Siberia amb el ferrocarril més llarg del mon. Més de nou mil kilòmetres de via fèrria des de Moscou a Vladivostok a l’oceà Pacífic , que es tant com de Moscou a Barcelona i continuar fins Nova York.

Comencem facturant l’equipatge al mostrador d’Aeroflot de l’aeroport del Prat . Ens atén una hostessa russa malcarada que al veure’ns anar tots sols ens pregunta si tenim hotel reservat a Moscou. Aleshores ens diu que si no es així no podrem entrar, i deixa anar un -“gaborit pa-ruski” -parlen rus ?. La Roser contesta- “niemyoga”- una mica-, però tan fluixet que casi que no se la sent., perquè està preocupada pensant que no ens deixaran entrar.

Quatre hores de vol i arribem a Moscou i sense problemes passem la duana. Diem que anem a l’hotel Belgrad on ens hi porta un taxi. A recepció ens demanen la reserva i al veure que no en tenim ens atén una noia que parla anglès que ens fa un reguitzell de preguntes, acabant per fi concedint-nos una cambra, plena de taxes suplementàries , fins i tot la de reserva.

Però escolti –diu l’Amador enfurismat en català- Si no en teníem de reserva.

La noia es veu que ho entén perquè ens dona la clau i desapareix.

Quan ens aixequem al matí, ens dirigim a la Casa de España, que el nostre amic Jorge ens va dir que hi trobaríem ajuda per aconseguir el bitllet del tren. El nostre amic Jorge que és un extraordinari aventurer i escriptor d’una dotzena de llibres dels seus viatges, parla correctament el rus i a viscut a Rússia on hi té una filla.

La seva gent son els nens que sols o acompanyats dels pares varen venir al temps de la guerra cap a Rússia. Aquí cursaren carreres universitàries i es varen casar i tingueren fills i nets, però ells sempre han tingut la nostàlgia de la terra on van néixer. .

L’Alberto que es el president i es gran com nosaltres, ens diu que en temps de la URSS vivien millor perquè tenien la vivenda, la seguretat social, els estudis, la jubilació, tot solucionat i en canvi ara no tenen res. La versió però, del Jesús que es el secretari es totalment diferent. En aquell temps no podies obrir la boca i tot era prohibit. El menjar, la roba i la manera de viure era sempre la mateixa, en canvi ara si tens ganes de menjar-te llomillo i sols te’n pots comprar cent grams, però en menges. Pots protestar del que no t’agrada i prefereixes estar pobre però tenir llibertat.

Aquestes son les discrepàncies que sempre tenim els humans, malgrat viure en el mateix entorn.

Ens expliquen com haurem d’aconseguir els bitllets i ens ofereixen perquè vinguem a dormir, el casal que hi ha calefacció i sofàs. Amb el nostre petit vocabulari de “pajalsta, espasiva, das vidania, jaraxo, etc” anem a prendre el metro fins l’estació de ferrocarril de Yaroslavskii. A una joieria de la vora ens fan el canvi negre de dòlars als rubles que necessitem per pagar els bitllets del tren transsiberià fins a Novosibirsk.

Després anem a la plaça Roja del Kremlin encara que ho coneixem per haver-hi estat d’altres vegades, doncs no podem deixar-hi de fer una visita. Han desaparegut aquelles cues que hi havia per visitar la tomba d’en Lenin, i les esglésies ortodoxes de l’extrem de la plaça ara son plenes de creients celebrant els oficis religiosos mentre les campanes toquen harmonioses.

Aquell vespre ens hostatgem al casal espanyol. Al mati arriba l’Alberto i ens prepara amb la cafetera del bar un cafè amb llet deliciós amb pastes per esmorzar. Mes tard arriba el Jesús i un altre jubilat que havia estat aviador i porta les condecoracions amb una cinta de diversos colors, i també ens manifesta la nostalgia per Espanya.

Al dir-nos adéu encara que no ho volien acceptar, els hi donem dues barres de torró de Xixona i uns quants dòlars, que ens diuen que es el que cobren de jubilació per tot un mes.

Volem anar al museu Puskin, però avui dimarts es tancat, de totes maneres aprofitem fent una volta per la ciutat fins a les tres de la tarda que surt el tren.

Tenim “couchettes” per poder dormir i el revisor ens dona llençols nets. Les mantes no les usarem perquè la calefacció està alta. Al tren hi ha restaurant i a cada vagó hi ha un samovar amb aigua bullint perquè els viatgers es facin ells mateixos el tè.

El tren d’una quinzena de vagons surt puntualment a les 15’25 . Actualment hi ha via doble a tot el trajecte dels 9300 kilòmetres, que va ser començat a construir al temps d’Alexandre III al 1886. Va arribar el primer tren al mar del Japò a l’any 1904, tenint però de passar per territori xinès. Després al 1916 es va fer el pont sobre el riu Amur i ja es va poder arribar passant tot per territori rus. De Moscou a Vladivostok hi està sis dies , dotze hores i vint-i-cinc minuts. A cada kilòmetre de la via hi ha un indicador, així que constantment saps el kilòmetre que estàs passant.

Abans de fer-se el ferrocarril s’havia d’anar de San Petesburg a Vladivostok pel camí de terra del Trakt, que era una empresa épica, doncs t’hi podies passar en aquest trajecte tot un any.

Al matí entra el sol per la finestreta i ens aixequem per esmorzar. A Yaroslav travessem el Volga que està tot gelat. Aquí el tren gira en direcció a l’est. Les estacions que van passant son plenes de dones que venen menjar: botifarres, peix sec i fumat, pa, llet, vodka, cogombres amb vinagre, patates bullides, esmetana, que es un iogurt que es barreja amb el menjar, etc. Un es pot alimentar sense necessitat d’anar al vagó restaurant. Després et fas un tè calent del samovar i ja no cal mes.

Arribem als Urals amb boscos d’avets i bedolls. Passem el km. 1777, on hi ha un monòlit que per un cantó assenyala Europa i per l’altre Asia. Allí entrem a la Gran Siberia.

Fem aturada a Ekatarinburg, on al 1918 va ser afusellat el tsar Nicolas II i la seva familia pels bolxevics dirigits per en Lenin i en Trotski.

Els primers pobladors del pais varen ser els eslaus, després al segle IX arribaren els víkings amb en Rurik el Normand, que va ser qui va posar el nom de Rússia.

Al segle XIII els mongols de Genghis Khan dominen el país, fins que Ivan III es deslliura del domini tàrtar adoptant el cerimonial bizantí i proclamant-se el primer cèsar (tsar) de Rússia.

A cada estació que arribem hi ha l’horari de Moscou, després en entrar a la ciutat s’ha d’adaptar l’horari local. Això es fa perquè no hi hagi diferencia amb l’hora de sortida i la d’arribada. Ja que cada quinze graus meridians es una hora o fus horari diferent i s’hauria de canviar cada vegada, doncs de Moscou a Vladivostok hi ha vuit fusos horaris.

Es diu que a Siberia hi ha cinquanta mil rius i un milió de llacs. Els mes grans són rius de mes de quatre mil kilòmetres: l’Obi, Yenissei, Lena i Amur. Quan arribem a l’Obi que té una conca quatre vegades mes gran que la península ibèrica i un estuari de mes de mil kilòmetres veiem que passa l’aigua per un costat, doncs les altres tres parts de riu estan gelades i son plenes de pescadors asseguts en cadires que fan un forat al gel per on hi tiren l’ham..

Els milions de kilòmetres quadrats de la taigà i tundra glacial estan plens de boscos i mines, on hi extreuen minerals de tota mena i les prospeccions de petroli i gas mes grans del mon. En tot el viatge es passen industries químiques i de minerals que els hi fumegen les xemeneies.

Baixem del tren ja que hem arribat a Novosibirsk la capital de Siberia i la tercera ciutat del país darrera de Moscou i San Petesburg. Un taxi ens porta a l’hotel Central on ens adonem que hem d’avançar tres hores.

Sortim a passejar i arribem a una gran plaça que hi ha unes escultures colossals, tres d’elles són en Lenin amb un noi i una noia simbolitzant la joventut soviètica. Al darrera està el teatre de l’òpera, mes gran que el Bolchoi de Moscou, on ens diuen que haurem de tornar demà per les entrades de l’òpera “La dama de piques” de Txaikovski.

El metro és modern i les estacions amples i espaioses, però no es tan sumptuós com el de Moscou. Visitem un parell d’esglésies amb les cúpules de bulb. A dins de l’iconostasi habitual de la religió ortodoxa amb els escrits en l’alfabet de Sant Ciril.

L’endemà comprem el bitllet per l’òpera i demanem un bon lloc i ens donen la primera fila per menys de cent pessetes. Després anem a l’estació per adquirir el bitllet a Irkutsk, però ara no volem anar sols i demanem unes lliteres al compartiment col·lectiu .

Després anem a l’avinguda Frunze a veure la filla d’en Jorge al pis que els hi va comprar per ella i sa mare Trobem l’Anuska amb la seva avia que sols parla rus. La nena es defensa una mica en anglès. La mare es mestra i encara està treballant. Li deixem una nota amb l’hotel que estem i li diem que anirem aquesta nit a l’òpera.

Anem a l’òpera i caminem en compte pel carrer perquè la neu està gelada i rellisca.

Asseguts a primera fila comença l’orquestra la música de Txaikovski. La representació és magnífica dins d’aquell escenari grandiós que no crec exagerar si dic que té cent metres de profunditat. El vestuari del segle XVIII ,el ballet , el cor i els cantants, és tot extraordinari. A l’entreacte ens adonem que es ple de nens, que així els eduquen a la bona música.

A la sortida fa un fred viu ja que devem estar a sota zero. Ens esperen l’Anuska, sa mare l’Elena i l’avia. Entrem a un cafè per estar calents. Ens han portat una capsa de bombons, agraint que ahir els hi vam dur dues barres de torró. L’Elena parla el castellà correctament i ens explica la vida en aquesta ciutat de llargs hiverns amb freds intensos.

Porta un sombreret molt coquetó i es molt guapa. Es comprèn que l’Anuska també ho sigui. El Jorge acostuma a venir cada any a veure-les.

L’endemà hi ha una nova nevada i baixem a la vorera de l’Obi que aquí està tota gelada i plena de pescadors de canya asseguts a sobre el gel o be en cadires.

Ens hagués agradat anar a Akademgodorok la ciutat dels savis, que està a trenta kilòmetres, on hi viuen quaranta mil persones, tots científics ,professors i estudiants. Però es necessita un permís que no tenim.

Visitem el museu on hi ha coses ben curioses. Es va trobar un mamut tan ben conservat dins del gel, que després de tants milers d’anys, la seva carn era comestible. També hi ha un apartat que es veu la situació, mes al nord, del pol del fred on s’han comprovat temperatures de setanta graus sota zero. Al pis de dalt hi ha una secció biogràfica d’en Puskin i una col·lecció de gemes.

Al sortir anem a dinar a un restaurant que avui que es dissabte està bastant ple.

Un taxi al davant de l’hotel ens porta a l’estació. El tren arriba uns minuts d’antelació. Es extraordinària la puntualitat d’aquests trens. De Moscou fins aquí vam venir amb el tren ”Rússia”,ara agafem “l’Ukraina” Ve ple de gent el vagó de les lliteres, sols n’hi ha dues que estan separades. Un home que parla una mica d’italià i el seu nom és Alexandre, ens ofereix canviar-nos la seva per poder estar junts nosaltres. Ens donen els llençols nets i planxats

I comença el segon tram del viatge. Aviat passem les estribacions de les muntanyes d’Altai. Quan varem estar a Mongolia vam veure en aquestes muntanyes els caçadors que utilitzen les àguiles reials per la cacera i fins hi tot fan concursos.

Quan passen el riu Yenisei que està tot gelat, comença la Siberia Central.. Aquestes regions son les que en Juli Verne feia viure les seves aventures a en Miguel Strogof. Les poblacions que passem tenen les cases de fusta dels buriats emparentats dels mongols..

La gent del vagó van còmodes amb sabatilles i xandall i aconsellats per l’Alexandre, ens posem a jugar amb les cartes que nosaltres portem. Els ensenyem a jugar al siset, que ho aprenen ràpidament. Després a la brisca i al set i mig, però el que mes els agrada es el siset. Així ens passa el temps distret i arribem a Polovina, que vol dir la meitat i evidentment es la meitat del trajecte entre Moscou i Vladivostok. Mes endavant arribem a Tischet, on neix el nou tren BAM. Baikal Amur Magistral, que puja tres mil kms. cap al nord .

Aquí baixa una parella que tenen les lliteres a sota i nosaltres ens hi canviem i així no ens haurem d’enfilar. Com que para una bona estona baixo a comprar llonganissa, pa, cervesa i llet.. Quan torna a engegar l’ Anya que es una noia molt simpàtica, ens diu que tornem a jugar al siset. Entretant veiem com passen esquiadors pel costat de la via que es la manera mes fàcil d’anar d’un poblat a l’altre .Els números de les voreres ja marquen els cincs mils kms..

A les cinc del mati arribem a l’estació d’Irkutsk i l’Alexandre, l’Anya i d’altres passatgers s’aixequen per abraçar-nos i dir-nos adéu..

Un taxi ens porta a l’hotel Angarà. La recepcionista parla espanyol i ens diu que ha anat molts cops a Espanya i que aquest any hi pensa tornar-hi. Ens dona la cambra i ens estirem al llit perquè encara es fosc A les deu ens aixequem i ens dirigim a Intourist per demanar informació per anar al Baikal. Un taxi ens costarà quinze mil pessetes.

Com que estem al costat de l’estació, fem la reserva i comprem dos bitllets pel tren de passat demà amb un departament de quatre lliteres, i podem triar les dues de baix. La taquillera que parla francès, ens diu que hi ha un autobús que per cent pessetes cada bitllet, ens portarà al llac. No cal dir que ens oblidem del taxi.

Visitem la catedral de l’Epifania plena d’icones i gent orant. Anem al museu que avui està tancat i al vestíbul veiem una col·lecció de pells d’animals àrtics: ossos, llúdrigues, raboses platejades, martes gibelines, etc. També hi ha un croquis dels exploradors que varen sortir d’aquí cap a la tundra gelada del nord i el nord-est i per l’estret de Bering varen descobrir Alaska i fins hi tot van baixar fins a Califòrnia

Després de dinar anem a la catedral catòlica on fan un concert d’orgue i dos

violins amb uns cantants molt bons que interpreten a Txaikovski, Brahms, i

Verdi.

Irkutsk es una ciutat de quasi un milió d’habitants que va ser important amb la construcció del transsiberià. Ara a més puja pel Baikal el tren BAM en el que hi treballaven milers d’obrers on en morien molts per les baixes temperatures i la duresa del Gulag imposada per l’Stalin

Ens aixequem de bon matí que està tot amb una recent nevada al damunt de la que ja hi havia. Prenem l’autobús per Lisvianka que està a setanta kilòmetres a la vorera del llac Baikal. La carretera tota nevada i els avets curulls de neu. Un paisatge veritablement fascinant. En arribar al Baikal trobem a la Irina una noia d’Irkutsk . Estudia espanyol i ha vingut a Lisvianka a veure la seva mare que és l’ encarregada de supervisar el museu del llac; que nosaltres visitem doncs es interessantíssim.

El Baikal té una superfície com Catalunya i està a quatre-cents metres sobre el nivell de la mar. Té una profunditat de 1700 metres pel que es el mes profund de la terra, per tant té uns 1200 metres sota el nivell de la mar i té el vint per cent de l’aigua dolça del planeta. Al llac hi desemboquen mes de tres-cents rius i sols en té un per desaiguar que es l’Angarà, afluent del Yenissei. Té una fauna autòctona on també hi viuen foques d’aigua dolça, úniques al mon.

Està mig any gelat i veiem els vaixells empresonats al gel, que no s’alliberaran fins a l’estiu. Veiem passar camions de gran tonatge travessant-lo pel damunt. Quan construïen el transsiberià posaven vies sobre el gel per fer-hi passar el tren.

Amb la Irina fem l’ascensió a la muntanya de la població i després d’una hora de pujada, arribem al cim des d’on es veu una panoràmica fantàstica del llac tot gelat que el fa mereixedor del nom de la Perla de Siberia

Dinem a un restaurant de la vora del llac i sortim amb el bus per tornar a Irkutsk, on prenem el tramvia fins a l’hotel.

Ens aixequem de bon mati per anar a l’estació on arriba amb la puntualitat habitual el tren a les 5,15. Hem de posar el rellotge a les 0’15 que es l’hora de Moscou .

El revisor ens acomoda al nostre departament i ens dona els llençols nets. Com que encara és de nit ens estirem al llit i ens adormim amb el crac-crac del tren , mentre ens dirigim a la Siberia Oriental.

Fem parada a Ulan Ude i baixo a comprar peix sec fumat, ous durs, mandonguilles, pa, smetana i cervesa. Hi ha dos cartells un en rus i l’altre en mongol doncs en aquesta zona hi ha quatre mil kilòmetres de frontera amb Mongolia. Aquí estan els monestirs d’Ivolginsk i Gandan amb milers de lames, ja que es el centre lamo-budista de la Mongolia Soviètica.

Quan nosaltres vam anar a Mongolia visitarem varis monestirs i sobretot el de Kharakorum, on poguérem veure els ritus i cants lamaistes dins dels monestirs.

El tren comença a bellugar-se poc a poc per posar-se novament a córrer amb el seu trac, trac habitual. El revisor porta un nou passatger que s’acomoda a la llitera de sobre. Passen les casetes “daxes” de colors vius amb les finestres encara pintades amb colors mes vius, els ramats de vaques pasturant al costat dels grans gasoductes, els camps cremant l’herba ara que ja se’n va la neu, doncs en pocs mesos hauran de créixer, florir i granar els camps per fer les collites mes abundants del nostre planeta. Aquesta es la Siberia que no ens imaginàvem. A les estacions encara s’aixeca el bust d’en Lenin, com a l’època de l’URSS..

Torna el revisor amb un altre viatger que s’instal·la a l’altra llitera de sobre sense dir res i als pocs minuts ja esta roncant. Nosaltres els deixem i ens n’anem a sopar al restaurant. Quan tornem a l’apartament el dormilega de la llitera de sobre li penja el peu a fora del llit i encara que li toquem no l’amaga doncs està dormint profundament. A la propera estació ve el revisor a despertar-lo perquè ha de baixar. En el seu lloc arriba un noi del Tadjikistàn molt simpàtic que ja ens acompanyarà tot el viatge perquè també va a Vladivostok.

Amb els dos trams de viatge precedents hem passat dues nits cada vegada en el tren, però ara en passarem tres doncs es la tirada mes llarga.

De bon mati fem aturada a Dzelonde, on passen dues dones pegant cops de martell a les rodes comprovant que tot està correcte. El revisor posa una tira llarga de lona damunt les catifes del vagó perquè no s’embrutin amb els peus bruts de fang. Hem deixat de vorejar la frontera mongol i ara seguim la frontera xinesa. Aquí s’acaba la Siberia i comença l’Extrem Orient Soviètic. També està la divisòria dels rius Lena i Amur. Aquest darrer ja no desemboca al oceà Àrtic, sinó que ho fa al Pacífic

El sol del nou dia brilla damunt el gel del riu Amur on s’hi veuen traces d’esquí i fins hi tot roderes de cotxe. A l’altra vorera és la Xina Els indicadors del costat de la via, marquen ja els sets mils kilòmetres. Amb el noi del Tadjikistàn que es diu Niadja, esmorzem junts. Després treu una ampolla de vodka i ens demana per favor que beguem amb ell, perquè s’ha de beure en companyia. No es pot beure sol segons els cànons de la convivència.

-Però escolta, els musulmans no podeu beure pas alcohol ?-

-Mahoma permet fer-ho tot en moderació. Jo puc tenir tres dones i sols en tinc una molt guapa que me l’estimo perquè m’ha donat quatre fills.-

Sembla mentida com ens entenem si ell ens parla en tadjik i nosaltres en català.

A l’estació de Skorovodino fem una llarga aturada que ens permet baixar a comprar menjar a les dones de l’andana, que totes tenen faccions asiàtiques.

Ens hem adonat que els companys de viatge son senzills i plens d’humilitat, malgrat ser cultes i amb carreres científiques. En Niadja ens diu que si emigren a l’estranger son desgraciats perquè mai no poden oblidar la seva terra plena de bellesa, música i poesia

Aquí baixa el de la llitera de dalt , que tot seguit es ocupada per un noi vestit de soldat.

Porta amb ell una flaire de desinfectant. Es veu que abans de sortir de la caserna li han fet un bany d’àcid fènic. Es diu Serguei, i tant en Niadja com nosaltres, li donem menjar que ho engoleix tot en pocs moments . Sembla que porta fam de temps. Després tots quatre ens fiquem a jugar al “remigio” que no ha calgut gaire estona per aprendre’n..

Avui anem a sopar al restaurant on també comprem una ampolla de vodka per invitar als nostres companys de llitera.

A les sis del mati ens desperta la sotragada que fa el tren en d’aturar-se a Belogorsk. Ja no es veu neu. Tenim al davant les muntanyes de Mali Gingam, on l’explorador VK Arseniev va viure i escriure la seva biografia amb “El caçador Dersu Urzala”

Esmorzem, bevem vodka i juguem al “remigio” els quatre del compartiment, fins arribar a Birobidjan, la capital de l’Oblast Autonom Hebreu. El rètol de l’estació està en rus i hebreu. Els diaris de la regió també estan amb les dues llengües. A la via ens adonem que ja hem passat el kilòmetre vuit mil.

A l’estació de Javarovsk baixa en Serguei amb la seva flaire de desinfectant i puja al seu lloc un noi mongol amb pantalons texans.

Ja ens fa mandra menjar sempre el mateix i ens n’anem novament al restaurant a sopar.

Quan ens aixequem al mati en Niadja ens dona la seva targeta i telèfon de Vladivostok i ens diu que el truquem si el necessitem. El mongol ens explica que des de Vladivostok surten vaixells cap al Japó. Evidentment hem arribat al darrer dia.

Trac, trac ,trac, i el tren va avançant pel final del trajecte. Passem el km.9227 i comencem a veure vies amb trens de càrrega aturats per tots els costats, doncs estem entrant a l’estació última d’aquest Transsiberià amb el que hem recorregut els seus 9300 km. Anem a l’estació marítima i ens diuen que demà sortirà un vaixell cap al Japó

Així que ens hostatgem a l’Hotel Vladivostok en el novè pis i el primer que fem es dutxar-nos. Sortim a passejar per aquesta ciutat de l’altre extrem de la gran Rússia.

Dinem a un simpàtic restaurant veient l’oceà Pacífic al davant amb els vols de gavines.

Comprem caviar i ens informen que hi ha esturions que pesen mes de tres-cents kilos . També comprem mantega , pa moreno i cervesa que ens serveix per preparar-nos un sopar exquisit que l’arrodonim amb el vodka que ens queda i un bon cafè.

Al mati baixem a l’estació marítima on el vaixell que salparà és coreà i ens diuen que no ens podrà agafar. Aleshores tenim l’opció de fer els tres mil kilòmetres del tren xinès i sortir per Shangai. Després del que hem fet ja no ens queden mes ganes d’anar amb tren així que decidim tornar amb avió a Moscou. Com que aquí no hi ha turisme ens cobren tarifa nacional que hem de pagar en rubles. Ens costa catorze mil pessetes cada passatge que no és res ,si es té en compte que son nou mil kilòmetres. Tant com de Barcelona a Califòrnia.

L’avió surt a les 16’30 i es ple de gom a gom, però tenim sort que queden dos seients al darrera de tot. Fem escala després de cinc hores a Krasnajarsk i amb cinc hores mes arribem a Moscou. En lloc d’arribar a la matinada de l’endemà sols son les 20’15 per la diferencia de meridians. Ens traslladem a l’aeroport internacional que es ple de gent dormint a les butaques. Trobem bitllet amb Air France que surt demà a les set del mati.

Així que ens convertim en hostes d’aquestes butaques.

Tres hores i mitja de vol ens fan arribar a Paris i una hora i mitja més al Prat de Llobregat, després d’aquests dies enriquidors de vivències amb el poble rus , la extraordinària natura de Siberia i la gran aventura del Transsiberià, la línia ferroviària mes llarga del planeta.



Sulawesi Visit: -

Sverdlovsk Oblast Visit: -

Tamil Nadu Visit: -

Tibet Visit: -

Turkish Thrace (Turkey in Europe) Visit: -

Uganda Visit: -

Uzbekistan (other) Visit: -

Xinjiang Visit: -


Yemen Visit: 2000-1
2007-06-06 - We traversed all the country in jeep with a driver and a guide speaking English.
We went there during the Ramadan period and our staff prepared the food for us, but they fastened. Finally, the third day the Ramadan finished and we could have the meals together with our driver and guide.
When we crossed the desert we were protected by the guerrilleros of Ramlat and we paid them a stipend. Some French tourists who did not want the protection of Ramlat were robbed that same night and left without anything. I think that they were the same guerrilleros of Ramlat.



Zimbabwe Visit: -
No reports or photos on:

Abu Dhabi
Ajman
Alaska
Alberta
Algeria
Amazonas, Brazil
Amur Oblast
Anatolia (Turkey in Asia)
Andorra
Anguilla
Antigua
Argentine Antarctica (to S. Pole)
Arizona
Australian Capital Territory
Austria
Bahia
Bahrain
Baja California
Balearic Islands
Barbados
Beijing (District)
Belarus
Belize
Bolivia
Botswana
Brazilian Federal District
British Antarctic Territory (to S. Pole)
British Columbia
Bulgaria
Burkina Faso
Buryatia
Busingen
California
Cambodia
Campione d'Italia
Canary Islands
Cape Verde
Catalonia
Ceuta
Chiapas
Chile (mainland)
Chongqing (District)
Colombia (mainland)
Colorado
Corsica
Costa Rica (mainland)
Crete
Croatia (other)
Cuba
Czech Republic
Delhi (NCT)
Denmark
District of Columbia
Dodecanese Islands
Dominican Republic
Dubai
Easter Island
Eastern Cape
Ecuador (Mainland)
Egypt (non-Sinai)
El Salvador
England
Eritrea
Espirito Santo
Estonia
Euskadi (Basque Country)
Faroe Islands
Federation of Bosnia and Herzegovina
Fiji Islands
Finland (mainland)
Florida
Free State
Fujairah
Fujian
Galapagos Islands
Galicia
Gansu
Gauteng
Gibraltar
Goias
Greece (other)
Greenland
Grenada
Guadeloupe (and Deps.)
Guangdong
Guatemala
Guizhou
Hawaiian Islands (including NW Islands)
Hebei
Heilongjiang
Henan
Honduras (mainland)
Hong Kong
Hungary
Iceland
Idaho
Illinois
Ionian Islands
Iran
Iraq
Ireland, Republic of
Irkutsk Oblast
Israel (other)
Istria
ITU (HQ - Geneva)
Java
Jewish Autonomous Oblast
Jordan
Kazakhstan
Kenya
Khabarovsk Krai
Kosovo
Krasnoyarsk Krai
Kuwait
Kwazulu-Natal
Kyrgyzstan
Labrador
Lebanon
Lesser Sunda Islands
Libya
Liechtenstein
Limpopo
Llivia
Louisiana
Luxembourg
Luzon (Northern Philippines)
Madagascar
Madeira
Malta
Martinique
Maryland
Mauritius (main island)
Melilla
Minas Gerais
Monaco
Mongolia
Montenegro
Morocco
Mpumalanga
Myanmar
Namibia
Netherlands
Nevada
New Hampshire
New Jersey
New Mexico
New South Wales
New York
Newfoundland
Nicaragua
Niger
North Dakota
North Island
North Vietnam
North West Province
Northern Cape
Northern Ireland
Northern Territory
Northwest Territories
Norway (mainland)
Nova Scotia
Novosibirsk Oblast
Nunavut
Oman (other)
Omsk Oblast
Ontario
Oregon
Panama (mainland)
Para State
Paraguay
Parana State
Pernambuco
Peru
Poland
Pondicherry
Portugal
Primorsky Krai
Quebec
Queensland
Rajasthan
Ras Al Khaimah
Republic of Cyprus
Rio de Janeiro State
Romania
San Marino
Sardinia
Saskatchewan
Scotland
Serbia (other)
Sharjah
Sicily
Singapore
Slovakia
Slovenia
Society Islands
South Australia
South Island
South Shetland Islands
South Vietnam
Sovereign Base Areas (Cyprus)
Sri Lanka
St. Lucia
Sudan (Other)
Sulawesi
Sumatra
Svalbard
Sverdlovsk Oblast
Sweden
Syria
Tamil Nadu
Tanzania (Mainland)
Texas
Thailand
Tianjin (District)
Tibet
Tunisia
Turkish Republic of Northern Cyprus
Turkish Thrace (Turkey in Europe)
Tyumen Oblast
Uganda
Umm Al Qaiwain
United Nations Headquarters (New York)
Utah
Uzbekistan (other)
Vatican City
Venezuela
Victoria State
Visayas (Central Philippines)
Wales
Washington
West Bank
West Bengal
Western Australia
Western Cape
Wyoming
Xinjiang
Yucatan
Yukon Territory
Zabaykalsky Krai
Zambia
Zanzibar
Zimbabwe